imagen artículo: ¡Alma Salvaje!

Alma Salvaje

Aquest estiu vaig veure la pel·lícula “Alma Salvaje”, basada en el llibre homònim de Cheryl Stayed i que narra, en primera persona, l’experiència que va tenir Cheryl als 26 anys quan va decidir recórrer en solitari durant tres mesos el Sender del Massís del Pacífic des del desert de Mojave fins Portland.

Durant el trajecte va recordant moments de la seva història (una jove amb moltes experiències, algunes de les quals es poden considerar bastant dures), entrant a poc a poc al seu interior, escoltant-se, reconeixent i acceptant les seves pròpies emocions davant els diferents esdeveniments de la vida i així al llarg de 4.285 km descobreix qui és ella i arriba a comprendre que les coses són com són i que no podien ser d’una altra manera.

El seu viatge la porta a comprendre que és gràcies al que vivim que ens anem constituint com la persona que som.

Al final del seu trajecte quan arriba al seu destí, després d’algunes vicissituds i d’experiències magnífiques (trobades fantàstics, paisatges que alimenten l’ànima, etc.) la protagonista es declara “Salvatge”. Diu alguna cosa així com: ”Ara sé que sóc Salvatge”. És a dir, que té decidit que:

Què vol dir ser salvatge a la vida ?. Sentir lliure, viure l’aquí i l’ara.

O el que és el mateix, sentir que el final d’un pas, d’un moment, no és més que el començament d’un altre i que si ens aferrem a un en particular resistint perquè no acabi mai deixem de fluir amb la vida que no és més que una successió contínua de moments, bons, regulars o dolents. Depèn de l’actitud que tinguem en cada moment, de la nostra capacitat per acceptar el canvi que aconseguim l’art de fluir amb la vida.

El que vaig sentir en l’instant en què la pel·lícula va acabar és que jo també vull ser SALVATGE. Em van venir al cap totes aquestes famílies amb nens, adolescents i joves que dia a dia van bregant amb el que la vida porta (conflictes entre pares i fills, preocupació dels pel seu benestar, pors pel seu futur, per la seva felicitat, etapes de creixement que van passant gairebé sense que ens adonem, etc.) i vaig comprendre que no cal a recórrer el Sender del Massís del Pacífic per viure una experiència que ens faci comprendre com d’important és viure cada dia gaudint i confiant que podem superar els mals moments creixent com a família i com a persones. Viure estant presents i conscients de les rialles, els plors, els crits, els silencis, les paraules d’afecte i reconeixement, els bons moments i els no tan bons.

Acabo aquest primer article del curs amb unes paraules del gran mestre Jorge Llano:

”El momento más importante de nuestra vida lo estamos viviendo ya, aquí, ahora mismo”. “La felicidad no es una meta, es la vida misma, es solo estar vivo. La vida es ser feliz, es amar el mundo como es, con todas nuestras fuerzas: es aceptar la vida con todo, y abrazarla. La felicidad es la actitud despierta y decidida de vivir más allá del miedo, de la culpa y de nuestras vergüenzas y condicionamientos…”

En aquest curs que s’inicia us convido a ser “salvatges” i a fluir amb cada batec de vida que hi ha a la vostra família, ¿Iniciem el viatge?

Leave a Reply to Anonymous Cancel reply

Información básica sobre protección de datos

  • Responsable Silvia Martinez Santalucia.
  • Finalidad Moderar los comentarios.
  • Legitimación Tu consentimiento.
  • Destinatarios https://www.1and1.es/terms-gtc/terms-privacy/?__lf=Static.
  • Derechos Acceder, rectificar y suprimir los datos.
  • Información Adicional Puede consultar la información detallada en https://www.coachingdefamilia.es/CA/sobre-mi/aviso-legal/.